politica&prosa, nº 15, 16 gener 2020.
L’anomenat procés és incomprensible si se l’encapsula en un presentisme constant, com
flaixos d’actualitat succeint-se en una sèrie interminable d’instants hipnòtics anomenats (o
presos per) esdeveniments. És amb aquestes càpsules de temps sense continuïtat que
Aquil·les no atrapa mai la tortuga. Però les paradoxes de la filosofia no valen per a la
política ni per als moviments socials. Una interpretació sempre amnèsica del que succeeix a
cada moment equival a una incomprensió constant del que succeeix «realment» i a una
incapacitat total de preveure mínimament el que pot passar.
