elcritic.cat, octubre de 2019.
Si es vol perllongar la potència del moviment i la seva capacitat de
ser primera línia de batalla contra l’extrema dreta, cal apostar per
un feminisme – i una esquerra – radicalment democràtics,
La Universitat de La Corunya acaba de censurar unes jornades sobre prostitució davant la pressió de
l’abolicionisme prohibicionista, un sector amb prou poder per impedir que hi parlessin dones que
formen part d’organitzacions de prostitutes, sindicats, ONG i acadèmiques. La majoria d’elles,
putes, és a dir, marcades per l’estigma i sense poder per decidir qui té dret o no a parlar a
la universitat. Al contrari d’aquelles que han aconseguit impedir que parlin: algunes de les quals
són alts càrrecs del PSOE, encara que diputades d’Esquerra Unida també s’han manifestat
favorables a la censura.
Probablement, hauria estat més difícil impedir que parlessin intel·lectuals famoses
antiprohibicionistes, com ara Judith Butler o Nancy Fraser, com explica Clara Serra. Una altra
vegada és una qüestió de poder, de capital simbòlic, de qui té dret a construir l’esfera pública i qui
és exclosa de la mateixa. Tot i que el debat sigui essencial i estigui lluny de tancar-se, tant en la
societat en general com en el moviment feminista.
