El País, 18 de noviembre de 2020.
De la sanitat pública a la concòrdia al País Basc, passant per la docència, el polític català, assassinat fa 20 anys, va deixar un pòsit encara ara cabdal.
El seu assassinat inopinat a Barcelona el 21 de novembre de 2000 i el clam, “diàleg, diàleg”, en la colpidora i multitudinària manifestació de rebuig posterior al passeig de Gràcia, van convertir un professor universitari en màrtir de la democràcia. L’estupor mai superat en què el crim d’ETA —dissabte farà vint anys— va sumir les societats catalana, basca i espanyola va tenir, en contra, un efecte pervers: va galvanitzar a ulls de l’opinió pública la seva figura, tot desdibuixant-ne la transcendència en altres camps. La seva significació per a les societats que va contribuir a modelar, però, anava molt més enllà.
