CIDOB opinion 684, JUNY 2021.
L’exhibició de poder militar i polític que va presidir els actes del centenari de la
fundació del Partit Comunista Xinès a la plaça de Tiananmen de Beijing és el
reflex de l’evolució de la segona potència econòmica (si no la primera) i militar
del món sota el lideratge de Xi Jinping. El creixement econòmic, basat en les
exportacions i en la iniciativa del Cinturó i la Ruta de la Seda, que incorpora
a l’esfera d’influència econòmica xinesa molts països asiàtics, africans i
llatinoamericans (sobretot si tenen hidrocarburs) sense qüestionar les seves
polítiques internes, i que ha reforçat amb el subministrament de les vacunes
xineses contra la Covid-19, i l’orgull nacionalista xinès (han), són els pilars del
poder de Xi Jinping.
El 23 de juliol del 1921, 13 militants comunistes van fundar el Partit
Comunista Xinès (PCX), només feia nou anys que s’havia abolit la
dinastia Qing (1664- 1912), i proclamat la República. Tanmateix,
el poder del president i del Kuomintang (KMT, Partit Nacionalista) era
sols nominal i no arribava més enllà de Beijing, ja que el país es trobava
sotmès a les ingerències de les potències estrangeres (el Regne Unit,
Alemanya, Rússia, França i el Japó) i al poder dels senyors de la guerra,
fins que, entre els anys 1926 i 1927, Chiang Kai-shek aconsegueix doblegar
militarment les regions septentrionals i imposar el poder de la república.
Al mateix temps, però, trenca l’aliança –restaurada durant l’ocupació japonesa
del 1937-45– que mantenia amb el PCX donant inici a la guerra
civil (1927-1950) que possibilita l’ascens polític de Mao Zedong en liderar
la Llarga Marxa (octubre del 1934-octubre del 1935) de l’Exèrcit Roig, per
tal de fugir de les escomeses de l’exèrcit republicà. La victòria comunista
en la guerra civil suposa la consolidació de Mao com a nou dirigent
del país, la instauració d’un règim comunista, inicialment aliat de l’URSS
fins a la ruptura xino-soviètica de principis de la dècada dels seixanta del
segle passat per discrepàncies en la concepció del comunisme i la desestalinització,
la proclamació de la República Popular de la Xina (RPX) i el
confinament del KMT a Taiwan. L’illa serà la Xina reconeguda per l’ONU
fins al 1971, quan la representació i el seient permanent en el Consell de
Seguretat són transferits a la RPX en el context de l’aproximació entre Mao
i Nixon.
