RESUM
L’objectiu d’aquest article és presentar a grans trets la relació i l’impacte mutu entre l’esquerra revolucionària espanyola i el procés de Transició, tractant alhora, de manera sintètica, les etapes de formació, auge i declivi de les diferents forces radicals. Aquests agrupaments compartiren amb els seus homònims europeus ideologies, expectatives i cultures polítiques; plantejaments, propostes i formes d’acció, tot un rerefons comú sobre el qual també deixaren empremta la dictadura i el context espanyol, que van marcar de manera profunda els modes d’acció i l’estructura organitzativa d’unes formacions per a les quals la lluita antifranquista era sinònim de lluita revolucionària. El seu cicle evolutiu es troba, en conjunt, vinculat als avatars del canvi polític del franquisme, en la crisi del qual representaren un important motor d’agitació i mobilització social. L’ascens de la democràcia a Espanya es desenvolupa, però, en paral·lel al declivi d’aquestes formacions. Després dels fracassos electorals successius i convertides en esquerra extraparlamentària, les diferents formacions entren en un procés de descens ràpid en què es combinen, en totes les formes possibles, el debilitament generalitzat, les fusions, la sectarització i la dissolució. Paraules clau: esquerra revolucionària, Transició espanyola, ruptura democràtica, mobilització social.