El País, 31 agost 2020.
La “confrontació intel·ligent amb l’Estat” és una proposta
eufemística per designar la necessitat de mantenir el sentiment
antiespanyol.
Les idees, ja de normal ben escasses, solen comptar poc. Quan n’hi ha, solen ser pobres i
normalment inútils. S’exhibeixen com si fossin objectes delimitats, definits, tangibles, en
lloc d’ombres evanescents com les que es veuen al fons de la cova platònica. El que compta
són les paraules, que són les que fan viure les idees nebuloses com si fossin baluernes ben
reals. I en cosa de paraules s’ha de reconèixer que l’època ens ha donat autèntics artistes.
La política es fa amb paraules, relats, marcs conceptuals, és a dir, molt soroll per a no res,
pures quimeres.
