Unilateralisme i majories àmplies al món

9604

ara.cat, 4 de noviembre de 2019.

 

Hi ha dues qüestions bàsiques en l’actual procés polític de Catalunya que sorprenen pel seu
contrast amb les experiències que hi hagut al món. Em refereixo a la unilateralitat i al
concepte de majories. En aquesta reflexió deixo de banda els casos de les repúbliques que
van obtenir la independència al desintegrar-se l’URSS i de forma pactada, i tres de les
repúbliques de l’antiga Iugoslàvia (Eslovènia, Bòsnia i Croàcia) que van patir guerres al ferse
independents.
En el darrer mig segle hi ha hagut diversos referèndums en països que tenien algunes
regions que volien independitzar-se. Deixo de banda també els casos del Quebec i Escòcia,
miralls de l’independentisme català, on les votacions de moment han donat resultat negatiu
i on la població està molt polaritzada, cosa que sempre és motiu de conflictes i incerteses.
Alerta, doncs, a intentar copiar aquests models. Per tant, em centraré primer a observar els
casos més importants des dels anys seixanta –mig segle de moviments secessionistes
d’arreu del món–, que afecten 10 països europeus, 10 d’africans, 10 d’asiàtics i 2 de l’Orient
Mitjà, que fan un total de 46 casos de vindicacions secessionistes –perquè en alguns països
s’ha reclamat més d’una vegada–. És, per tant, un fenomen gairebé universal.

Leer más…

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies