cat.elpais.com, 30 de diciembre de 2018.
El problema no és saber si Catalunya està dividida o
fracturada, sinó si volem que ho estigui en el futur.
La qüestió central no és saber si Catalunya està o no dividida. I si fos el cas que ho
estigués, si ho està en dues, en tres o en dues-centes parts. Tampoc hi ha cap mena de
necessitat peremptòria de saber amb precisió si la paraula exacta per descriure el que
passa és ‘fractura’ o ‘divisió’, o fins i tot si es pot dir pròpiament que som a punt d’un
enfrontament civil. Ni tan sols té cap interès especial escatir si l’origen s’ha de buscar
en les actituds i les accions dels uns o en les dels altres o en els greuges imperdonables
infringits per uns sobre els altres o en els dels altres sobre els uns. No és que es tracti de
qüestions menors que calgui menystenir o oblidar, però en tot cas el seu valor pràctic és
relatiu o fins i tot nul si del que es tracta és de resoldre els problemes i de superar les
dificultats. Aquestes qüestions només són de debò rellevants si del que es tracta és
d’evitar que es resolguin.
