elpais.com, 26 de agosto de 2018
Molts són els que treballen per dividir i pocs els que treballen per
evitar la divisió i tornar al diàleg civil, a la política.
Hi ha moltes formes d’entendre Catalunya però n’hi ha dues especialment perilloses per
la seva radicalitat i el seu afany d’ocupar l’espai sencer de la vida pública. No són iguals
ni equivalents, certament, però cada una de les dues es diu i creu representativa del
conjunt del país —uns n’hi diuen poble, els altres ciutadania— i fins i tot de la seva
majoria social, tot i que les eleccions, els únics mètodes mínimament fiables, mai els
hagin donat la raó, ni a l’una ni a l’altra.
